1. Resistència a la tracció: suportar les "forces de tracció" durant l'enrotllament
Les operacions d'enrotllament generen tensió instantània (p. ex., quan una grua torre aixeca una càrrega, el cable s'estira cap avall). En conseqüència, els cables d'enrotllament solen tenir capes de reforç internes: les bobines de càrrega lleugera (com ara les de transportadors petits) incorporen fibres de Kevlar (resistència a la tracció de 500 a 800 kg), mentre que les bobines de càrrega pesada (com ara les de perforacions de mineria de roca) utilitzen una capa de fil de fibra d'acer composta d'aramida fins a 2.000 kg) per evitar trencaments o deformacions.
2. Resistència a l'abrasió: suportant la "fricció" durant el bobinatge
L'enrotllament repetit provoca fricció contra el cos de la bobina i entre les capes de cable. Per tant, la funda exterior sol estar feta d'un material altament resistent a l'abrasió-predominantment poliuretà (PUR)- amb una pèrdua d'abrasió inferior o igual a 50 mm³ per 1.000 cicles (tres vegades més resistent al desgast-que el PVC estàndard). En entorns durs (com ara pedreres de grava), la funda es pot espessir (1,5-2,0 mm) o fins i tot tractar-se amb un recobriment resistent a l'abrasió-per minimitzar el desgast durant el funcionament.
3. Flexibilitat de flexió: d'acord amb el "radi de bobinatge" del rodet
Les bobines varien de diàmetre (des de desenes de centímetres fins a diversos metres), cosa que requereix que els cables s'enrotlin amb força sense trencar-se. Per a bobines de -diàmetre petit (p. ex., en equips de neteja), s'utilitzen fils de coure ultra- (VDE 0295 Classe 7), que permeten un radi de flexió mínim fins a vuit vegades el diàmetre exterior del cable. Per a aplicacions d'enrotllament d'alta-freqüència (per exemple, línies de producció automatitzades), la flexibilitat de la funda s'optimitza per garantir que el cable es mantingui flexible fins i tot a temperatures baixes (fins a -40 graus), aconseguint una vida útil de plegat de més de 6 milions de cicles.
